L’esquí de muntanya (skimo) ha debutat per la porta gran als Jocs Olímpics de Milano-Cortina 2026, i el nostre soci de l’Ski Club Camprodon, l’Oriol Cardona, s’ha penjat una medalla d’or que ja és eterna. No és només una victòria esportiva; és la primera vegada en la història que un esportista nascut a Catalunya guanya un or en uns Jocs d’hivern.

Avui, dijous 19 de febrer, la història de l’esport català i de l’Ski Club Camprodon ha canviat per sempre. En una final d’esprint impecable, l’atleta de Banyoles i soci del SCC ha complert el pronòstic que el situava com a gran favorit, succeint al mític Paquito Fernández Ochoa com l’únic altre esquiador de l’estat en assolir la glòria olímpica.

De Banyoles a Font Romeu: L’ADN d’un campió

L’èxit de l’Oriol no ha estat fruit de l’atzar. Els seus inicis es troben en l’atletisme, sota la mirada del seu pare, en Joan Cardona (reconegut alpinista i atleta), qui el va apuntar al club d’atletisme de Banyoles. Allà va forjar l’explosivitat del cros, una base física que ha estat clau per dominar la modalitat d’esprint a la neu.

El punt d’inflexió va arribar amb la majoria d’edat, quan va decidir traslladar-se a Font Romeu per formar part del grup de tecnificació de la Federació Catalana. Allà, combinant el senderisme amb l’esquí alpí i les curses de muntanya, es va anar transformant en una “bèstia” de l’skimo.

La decisió que va canviar-ho tot

L’Oriol ja era un referent en el trail running, però el dia que es va anunciar que l’esquí de muntanya seria olímpic a Milà-Cortina, la seva mentalitat va canviar. Va decidir centrar tots els seus esforços en la neu per caçar una “oportunitat d’or”. En aquest camí, l’aprenentatge amb Kilian Jornet a Noruega va ser vital: “Entrenar amb ell ha estat un aprenentatge brutal en tècnica i mentalitat”, reconeixia l’Oriol.

Abans d’aquest or a Bormio, l’Oriol ja havia avisat amb una trajectòria ascendent: bronzes als Mundials de 2017, plata a Andorra (2021) i els ors mundials a Boí Taüll (2023) i Morgins (2025). L’olimpisme era l’últim graó que li quedava per pujar.

Un èxit compartit amb l’equip

La fita de l’Oriol no ha arribat sola. El seu company d’equip, Ot Ferrer, també va signar una actuació brillant. Després d’entrar a la final amb autoritat (sent tercer a la seva semifinal), l’Ot va lluitar colze a colze amb els millors. Tot i perdre algunes posicions en una transició compromesa, va acabar aconseguint una meritòria cinquena posició olímpica, confirmant el gran futur de l’skimo català.

Per la seva banda, Maria Costa també va fer vibrar l’afició arribant fins a les semifinals. Tot i no poder entrar a la final femenina després de quedar sisena a la seva sèrie, la seva presència entre les millors del món és un èxit sense precedents per al nostre esport.

L’emoció del bronze d’Ana Alonso

La jornada va ser rodona per a la delegació amb la medalla de bronze d’Ana Alonso en la categoria femenina. La granadina, que és la parella de l’Oriol en els relleus mixtos, va protagonitzar una gesta heroica: va competir amb una greu lesió al genoll i, en una remuntada èpica a l’última transició i descens, va aconseguir la tercera posició. Va ser la primera medalla d’aquests Jocs per a la delegació, poc abans que l’Oriol culminés el dia amb l’or.

Orgull de l’Ski Club Camprodon

Per a tots els que formem part de l’Ski Club Camprodon, veure un dels nostres socis al capdamunt del podi olímpic és un honor indescriptible. L’Oriol personifica la transició perfecta de la muntanya al professionalisme, sense perdre mai la humilitat i el vincle amb la seva terra.

Enhorabona, Oriol! Gràcies per fer història i per portar l’esperit del skimo català al sostre del món olímpic!